viernes, 10 de diciembre de 2010

Salvador Espriu: Novas paraules d'augur.

NOVES PARAULES D'AGUR

Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,
ni amb mots apresos al més savi lèxic,
ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotaràs tots els noms de la mort.
Només recorda
que es diu vell caminant i també mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
Després, si així ho vols i t'agrada,
vist que la lluna encara
surt puntual de la fredor del mar
i el vent, albardà foll,
xiscla i s'escampa per les seques vinyes,
et serà lícit de sentir-te culte
i, a estones, qui sap si felicíssim.



Nuevas palabras de Augur

Ni con este canto de tan perfecta escuela,
ni con palabras aprendidas del léxico más sabio,
ni con extrañas pausas o sutiles silencios,
agotarás enteros los nombres de la muerte.
Reucerda nada más
que se llama viejo caminante y también muro,
y como yo que hablo, y como tu que escuchas.
Después, si así lo quieres y te agrada,
visto que la luna aún
sale puntual de la frescura del mar
y el viento, albardán demente,
chilla y se esparce por las resecas viñas,
te será lícito sentirte culto
y, de a ratos, quién sabe si muy feliz.


Del libro "El Caminante y el muro" de Salvador Espriu.
La traducción es mía.

No hay comentarios: